Español · Català · English · Français · Deusch
>> PROJECTE WALATA 
© Alfons Rodríguez  

Un fantàstic lloc al desert

 

A l’entrar per primer cop a Walata ens sorprèn una màgica imatge de les seves cases vermelloses bellament ornamentades. I és que és tota una experiència descobrir el tacte àrid i dur de les seves construccions barrejat amb els colors i el silenci  del desert que l’envolta.


L’arquitectura de Walata ens demostra la seva capacitat d’adaptar-se a un mitjà tan dur com el clima desèrtic sense perdre el gust per l’ornamentació i la filigrana estètica. El seu casc urbà, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1996, n’és un bon exemple.

Cadascun dels elements urbanístics de Walata respón a una certa vocació urbana. Al recòrrer la localitat hi veiem restes de la  seva antiga muralla i diferents rihab o placetes amb un pou central on hi conflueixen els estrets carrerons walatís. I  no deixem pas de banda les zullaylat, una mena de  carrerons coberts situats a llocs ventilats de la ciutat que volen ser un punt de reunió, de refresc i descans davant la calor per a tots els seus habitants. A part d’això, una completa descripció de l’arquitectura de Walata no pot oblidar els seus barris perifèrics i  alguns dels seus edificis administratius i  militars, propis  de la ciutat fronterera que és.

Tampoc no podem deixar de referir-nos a la Batha o presa, on es recull l’aigua de les pluges i on van a beure els ramats de camells, cabres i vaques dels habitants de Walata i dels campaments nòmades dels voltants.

El  color de les cases de Walata destaca especialment als ulls dels turistes  que visiten  la ciutat. És fruit d’una mescla que recobreix les construccions i que es fa a  base de morter de fang, excrements de vaca, aigua i pigment d’oligist. Però aquests edificis són també interessants per la seva estructura, on la funcionalitat n’és la protagonista principal. D’aquesta manera els ebembi o grans esglaons que  reforcen les façanes de les cases tenen per objectiu protegir les parets de la erosió i funcionen també com a seient propici per la  conversa i són fets servir per la població com a lloc de trobada al capvespre.

La distribució dels espais  de la casa tradicional walatí, que normalment es divideix en dues plantes, es fa segons el següent esquema:

L’entrada o façana ornamentada
El-hawsh,  o pati
Kettu, o estança d’hivern
Segfe, o cambra interior.
Derb, o sala d’estiu.
Makem, o magatzem.
Stahj, o terrat.
Surur stahj, o terrassa major.
El-Qerb, o habitació alta.        


       

 

Si vols més informació per viatjar a Walatta, escríu-nos:
Projecte realitzat per: Amb la colaboració de:
  FNSAV Fundació Solidaritat UB              
Amb el suport de:
Agencia Española de Cooperación Internacional
Generalitat de Catalunya                                  Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.